APORTACIONS DEL GRUP DE REFLEXIÓ DE LES AMPA AL CONSELL EDUCATIU DE CIUTAT DE L’HOSPITALET PER A LA MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC
Les AMPA de L’Hospitalet volem transmetre el nostre compromís amb la participació activa en el desenvolupament dels projecte educatius dels centres escolars. L’aportació de les famílies és un dels pilars bàsics de la comunitat educativa, i el nostre paper és fonamental a cada escola, col·legi i Institut.
En aquest moments on la realitat econòmica ens fa més vulnerables, estem convençudes de que la revitalització del teixit associatiu en el camp de l’educació sumarà en positiu als centres escolars, als barris i a les nostres ciutats.
Reclamem que l’educació pública no sigui castigada per les retallades pressupostàries del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tal com està passant ara. En aquest sentit, demanem que no s’aturin les inversions necessàries, algunes ja previstes, per al bon funcionament de l’escola pública. És necessari mantenir les inversions en educació com a motor per a sortir de la crisi en les millors condicions possibles.
Reclamem que l’educació pública no sigui castigada per les retallades pressupostàries del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tal com està passant ara. En aquest sentit, demanem que no s’aturin les inversions necessàries, algunes ja previstes, per al bon funcionament de l’escola pública. És necessari mantenir les inversions en educació com a motor per a sortir de la crisi en les millors condicions possibles.
El coneixement ciutadà i l’arrelament social als barris de l’alumnat de cada centre educatiu i la determinació inequívoca per a què cap persona quedi exclosa del sistema educatiu, han de ser objectius prioritaris de les polítiques per als responsables polítics de l’administració educativa.
Per tal que el sistema educatiu sigui garant de l’èxit escolar, proposem que:
- Es fomenti el debat i el consens entre tots els membres de la comunitat educativa i els responsables polítics.
- Es posi en valor les aportacions de les comunitats educatives de cada centre establint els mecanismes de representativitat i participació equitativa en els projectes educatius que cada escola i institut desenvolupin.
- Es doni suport al paper de les AMPA, per a que realitzin les seves tasques, com a agents facilitadors de la participació de les famílies als centres educatius, i per tant actors importants per a la xarxa educativa.
- Els centres educatius amb alumnat amb pocs recursos econòmics, culturals i socials tinguin un especial seguiment i suport públic. Així mateix, que es valorin de forma particular les conseqüències educatives i socials que es puguin derivar de les decisions preses sobre aquests centres, com la reducció de les plantilles, l’adequació del personal educatiu a les necessitats de cada centre o la resposta a les necessitats educatives especials des dels serveis educatius.
- En el marc de consens aconseguit en el Pacte Nacional d'Educació, es segueixin les línies aprovades per guiar les accions envers l’educació.
- Es continuïn desenvolupant el Projecte Educatiu de Ciutat i els Plans Educatius d’Entorn els quals han estat eines molt eficients per a treballar la cohesió social de la Ciutat i els barris, i millorar l’èxit escolar.
- Es continuïn aplicant els criteris de reequilibri, a través del model d’assignació d’escola gestionat per l’ oficina municipal d’escolarització, que ajuda a evitar que l’alumnat amb necessitats educatives especials es concentrin en determinades escoles, en particular en aquelles de titularitat pública. El dret individual a escollir escola, i més encara si aquesta es sustenta amb diners públics, no pot anar en detriment de les famílies que per qüestions econòmiques no poden escollir centre educatiu.
Amb aquest manifest voldríem que quedés clara la nostra disponibilitat i determinació perquè l’educació dels nostres fills i filles sigui una prioritat política del nostre país.
RECULL DE LES REFLEXIONS DEL GRUP
Les AMPA de L’Hospitalet volem enriquir el debat de la comunitat educativa a nivell local i nacional i aportar les reflexions des de les famílies als responsables educatius del país per tal de continuar millorant el sistema d’educació.
Volem un sistema educatiu i unes escoles i instituts on tot tipus d’alumnat pugui aprofitar les seves capacitats per formar-se i on tota la comunitat educativa es senti acollida i representada. Les famílies de l’alumnat i els educadors compartim aquest anhel. També voldríem que fos un sistema estable i que cada canvi de govern no suposés un daltabaix al sistema educatiu de tot un país –voldríem recordar que altres països si són capaços de fer-ho .
Els responsables educatius han de vetllar perquè els infants i el jovent estudiïn en les millors condicions possibles tenint especial sensibilitat envers les seves actituds i aptituds, situacions socioeconòmiques personals i dels seus barris.
Conseqüències de la crisi econòmica:
- Moltes famílies no poden sostenir les exigències econòmiques.
- Moltes famílies no saben com ajudar els seus fills o filles a gestionar el temps d’estudi personal indispensable per no acabar engrandint les xifres del fracàs escolar.
- Els ajuts i beques continuen sent insuficients, malgrat l’esforç realitzat els darrers anys i es beneficien aquelles famílies que es troben sota el llindar de la pobresa, la qual cosa no vol dir que la gent no arribi molt apurada a final de mes – pensem en clau d’atur, ERO, salaris baixos, pujades de preu etc...-. Arriba a les AMPA aquesta situació i es prova de portar a terme accions que beneficien les famílies.
- No deixa de preocupar el deteriorament de la cohesió i la convivència, en alguns barris més que en altres, tot depenent de la seva situació socioeconòmica.
Valors i projectes educatius de centre
- L’èmfasi en les qualificacions acadèmiques ha d’anar de la mà de l’educació en valors, eix del projecte educatiu de cada centre.
- Però en la major part dels casos les famílies el desconeixen. Quan s’arriba a l’etapa d’ ESO, a la distància “estamental” s’afegeix la distància física: ja no hi ha famílies a la porta dels instituts ni dels col·legis –doncs aquest fenòmen també apareix a les escoles concertades -. Així es produeixen malentesos, desacords i contradiccions entre la comunitat educativa. Els efectes en l’educació són negatius.
Implicació social dels centres escolars
- Els murs i les tanques no aïllen a les aules de la realitat social. Els centres escolars implicats als barris del seu alumnat, treballen per compensar totes aquelles mancances que detecten. Fan barri, fan ciutat, fan país... Això no pot ser una opció perquè es una responsabilitat social. Els poders públics han de vetllar perquè sigui així sobre tot si una determinada escola es beneficia d’un concert sufragat amb els nostres impostos. Per això ens decep tan el fet de que determinats col·legis que prefereixen no escolaritzar als infants i jovent de la nostra ciutat, on de vegades les línies no acaben d’omplir-se, on no es prioritza el català com a llengua vehicular ni tan sols participen als Jocs Escolars del nostre Consell Esportiu, siguin “premiats” amb ampliacions de línies per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És que la llei d’Educació l’han de complir uns i d’altres no? És que es pot escollir la llengua vehicular de l’escola? Amb sinceritat, no entenem el fonament jurídic i, en realitat, fa mal pensar sobre persones i institucions que permeten que avui dia continuï sent possible que certs grups de poder exhibeixen tan alt grau de privilegis en relació a la resta de la ciutadania. Som o no som tots iguals davant les lleis?
Representativitat a la comunitat educativa
- Al nucli de la qüestió, trobem el tema de l’autèntica democràcia, de l’ eficaç representativitat dels membres de la comunitat educativa al Consell Escolar de Centre, al Consell Educatiu de ciutat, al Consell Escolar de Catalunya.
- Els canals de comunicació i la representativitat són més assequibles gràcies a les noves tecnologies – Internet -. Només s’ha d’animar i formar per aprendre a utilitzar-los. Aquest problema afecta més al sector de mares i pares que en general no disposen de formació suficient ni disponibilitat per exercir aquesta tasca importantíssima. Quan es reconeixerà i facilitarà, posant mitjans, la tasca d’aquestes persones?.
- Les AMPA pensem que existeixen formalment les figures, els representants, però que els mecanismes per aconseguir una representativitat més participada s’han de definir millor.
- Les AMPA deurien posar la major part de les energies en exercir las tasques de representació i portaveus de les famílies davant la comunitat educativa. Però massa sovint ens identifiquen més com a empreses de serveis i no ho som, encara que moltes ens veiem amb la responsabilitat de proporcionar molts i molt variats. Si les exigències burocràtiques cada vegada són més grans, i tothom veu que un grapat de mares o pares voluntaris no pot amb tot i acaba abandonant per manca de temps, es podrien pensar en plans d’ocupació per recolzar les juntes o que els administratius reservin algunes hores mensuals per això. Aquesta és una reivindicació històrica. Només amb aquest veritable reconeixement del nostre compromís, podrem posar energies en treballar la nostra base social alhora de compartir un projecte educatiu de centre, de ciutat i de país.
- Observem que el tema de la representativitat tampoc està ben resolt en institucions amb més mitjans que un AMPA o una família amb voluntat d’aportar el seu esforç per millorar el centre escolar dels seus fills i filles. Ens ve al cap la manera en que el Consell Escolar de Catalunya va votar per majoria l’avançament de l’ inici de curs i les vacances anomenades “setmana blanca”. Amb sinceritat, no sabem en quin alumnat, en quin professorat i en quines famílies pensaven. Va ser molt desconcertant.
Casos amb necessitats educatives especials
- Els casos excepcionals exigeixen actuacions i recursos excepcionals. Però aquest mateix curs a L’Hospitalet s’ ha minvat el personal dels serveis educatius des del Departament d’Ensenyament. L’avaluació dels casos amb necessitats educatives especials es retarda. Quan més es triga en elevar conclusions més temps s’estarà sense atendre adequadament aquella persona, nen o nena, que acaba sent objecte de conversa a la porta i subjectivada com “la causa de tots els problemes d’aquella escola”, en general.
- Quan una família porta ell seu fill o filla a una escola pot viure aquestes situacions:
- La presència de nens i nenes amb discapacitats cognitives o físiques. Si no es disposa de personal suficient per atendre les seves necessitats educatives especials, afegeix moltes dificultats al desenvolupament normal de les classes.
- Es pregunten per què els casos de trastorn greu psicològic que tants problemes disruptius ocasionen en les dinàmiques escolars no compten amb el suport d’una persona cuidadora.
- I que poden pensar quan l’especialista en educació especial i tot un equip ha de “sacrificar” desdoblaments de cursos pels casos cada vegada més freqüents de nens o nenes amb tantes mancances educatives que els porten a mantenir conductes violentes envers tot el que representa l’escola?
Plantilles als centres
- Relacionat amb la lluita contra el fracàs escolar, està el tema de les plantilles. Trobem indispensable que al començament de curs les escoles i instituts tinguin la plantilla completa.
- Tanmateix ens fa patir l’anunci de que no es substituirà bona part de les incapacitats laborals transitòries.
El paper dels ensenyants, les famílies i els plans educatius d’entorn
- Durant els darrers anys s’ha posat molt d’èmfasis en el problema del fracàs escolar. S’ha dirigit la mirada crítica en primer lloc als ensenyants que segons aquest informes no estaven suficientment preparats; en segon lloc, a les famílies que no saben educar els fills; i en tercer lloc als nouvinguts que han fet trontollar les classes. Però voldríem fer parar l’atenció en una sèrie d’observacions que tenim a bé exposar tot seguit:
- Mestres i professorat estan acadèmicament acreditats i, a més a més als centres d’Ensenyament públics, han de passar unes proves molt competitives, que els diferents governs han portat a terme.
- Molts dels pares i les mares de l’alumnat actual no van gaudir de la obligatorietat del dret a l’educació fins als 16 anys. Això no els fa pitjors pares, però si el nivell d’estudis es molt baix, difícilment podran atendre i estimular els seus fills cap als aprenentatges d’una manera òptima. Els horaris laborals tampoc faciliten aquesta atenció especial a les tasques escolars. Potser cap expert ha tingut a bé considerar que la nostra realitat històrica, malauradament, va ser ben diferent a la finlandesa, que s’ha posat com a exemple molt sovint. Què ens estan demanant, doncs?
- És evident que allí on no ha hagut una arribada massiva de nouvinguts, a aquest els ha resultat més fàcil adaptar-se a l’escola i al barri. Però a la majoria de barris de la nostra ciutat no ha estat tan fàcil, perquè no és un problema de bona voluntat sinó de tenir o no mitjans i optimitzar-los.
- Per tal de compensar aquestes problemàtiques socials als centres escolars, es van desenvolupar als barris més afectats per aquesta situació els anomenats Plans Educatius de l’Entorn. Els fruits d’aquestes actuacions comencen a recollir-se ara, just quan s’ha decidit retallar els fons econòmics des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per poder portar-los a terme. Aquesta decisió ha fet reduir i eliminar algunes actuacions que tornen a deixar a part de l’alumnat de les famílies amb menys recursos econòmics en una situació molt difícil.. Per la seva part, volem reconèixer que l’Ajuntament de L’Hospitalet sí ha mantingut el seu compromís en forma de recursos econòmics a aquests plans.
- L’adolescència és una etapa de la vida en ocasions mot convulsa. Malauradament l’abandonament dels estudis és un fet més habitual del que seria desitjable – i més si sabem que el graduat en secundària és un requisit mínim per desenvolupar feines molt poc qualificades -. I passa el temps i els joves volen tornar al sistema escolar i es troben amb que els Escoles per a Persones Adultes no tenen suficient capacitat per acollir totes les demandes.
Si vols adherir-te a aquest document individualment, clica AQUI
